Estàndard oficial de la raça. Fédération Cynologique Internationale (F.C.I.) núm. 87.

Aprovat el 22 d'abril de 1982; signat per Evarist Sanllehí i Piera, president honorari i Jordi Carulla i Gratacós, president del Club del Gos d'Atura Català d'Espanya. Actualitzat al 1984 d'acord amb les noves normatives estipulades pel Ministeri de Ramaderia en col·laboració amb la Reial Societat Central i amb el Club del Gos d'Atura Català.

Difusió: Gos originari del Pirineu Català, que es va escampar a la resta de zones ramaderes de Catalunya a causa de la seva tasca habitual, la pastura.

I.- ASPECTE GENERAL I CARÀCTER

Descripció: Gos molt sobri, viu i intel·ligent, de mirada noble, caràcter rústic i agradable, molt devot del pastor i dels ramats que hom li confia, no s'apropa als desconeguts, per la qual cosa de vegades sembla esquerp. És un gran vigilant. Molt resistent a la calor i al fred i a tots els agents atmosfèrics. Amb l'alimentació més frugal en té prou per a treballar en les condicions extremes indicades.

Alçades: De 47 a 55 cm en els mascles i de 45 a 53 cm en les femelles.

Proporcions: D'estructura intermèdia, és un gos ben format, d'alçada mitjana i de pèl força bonic. Lleugerament més llarg que alt, aproximadament en la proporció 9 a 8.

Utilització: En la tasca de vigilar els ramats és on aquest gos demostra la veritable essència de la seva raça, ja que no fa només el que el pastor mana, sinó que en molts casos és capaç de prendre decisions pròpies, dirigint el ramat amb una facilitat sorprenent i obligant les ovelles a no separar-se de les altres. El seu coratge i valor fan que també pugui emprar-se en missions de vigilància. Per la seva mida, pèl formós, intel·ligència i gran fidelitat als seus amos pot ésser un excel·lent gos de companyia.

II.- CAP

Generalitats: Cap fort, lleugerament convex i ample de base, sense que resulti pesat, ben proporcionat amb la resta del cos. La proporció crani-morro és de 4 a 3.

Crani: Lleugerament més llarg que ample, amb un solc netament accentuat en el seu primer terç, que després s'aplana; i la resta, fins l'occipital, forma una cresta. Os occipital pronunciat. El perfil superior del crani és lleugerament corbat i pot presentar un curt espai menys accentuat al centre. Les òrbites frontals ben desenvolupades, tant en sentit longitudinal com transversal. Arcs superciliars ben marcats.

Depressió frontonasal (o estop): Ben visible, però no molt pronunciada.

Morro: Recte, més aviat curt, en forma de piràmide truncada i amb les arestes arrodonides.

Nas: Recte, proporcionat al cap, i sempre negre.

Llavis: Més aviat grossos, recollits, d'un tall gairebé recte, el llavi inferior no cau. Intensament pigmentats de negre. També és negre el paladar.

Dents: Fortes, de bona mida, blanques i sanes. Mossegada en tisora. En alguna ocasió, ullals despuntats, en els gossos que treballen.

Ulls: Molt oberts, expressius, de mirada viva i intel·ligent. Arrodonits, de color ambre fosc i amb les parpelles envoltades de negre.

Orelles: D'inserció alta, triangulars, fines i acabades en punxa. Cartílag d'inserció suau i gens gruixut, pengen enganxades al cap. Relació d'amplada-llargada de 8 a 10. Cobertes de pèls llargs que acaben amb un serrell. Mòbils. S'accepta que en gossos de treball se'ls retallin.

III.- COLL

Vigorós, sòlid, musculós, més aviat curt, però amb una proporció que li permet una bona mobilitat. Ben enganxat a l'esquena.

IV.- TRONC

Aparença: Lleugerament allargat, fort, musculós, amb sensació de força i agilitat.

Creu: Destacada.

Llom: Línia dorsal recta, gens ni mica ensellat, amb una lleugera elevació a la gropa que sempre és igual, o lleugerament menys elevada que la creu. A cop d'ull pot semblar que és més alta la gropa a causa del pèl i subpèl que hi té.

Gropa: Robusta i musculosa, suaument inclinada.

Pit: Ample, ben desenvolupat, arriba a l'alçada dels colzes. Costellam arquejat, no pla, per a obtenir una bona capacitat de treball.

Ventre i costats: Ventre lleugerament recollit, amb els costats curts, però forts i ben marcats.

V.- CUA

D'inserció més aviat baixa. Pot ésser llarga (sobrepassant lleugerament el garró) o curta (sense passar dels 10 cm). Hi ha exemplars anurs i, en els de treball, s'admet la cua tallada. La cua, quan el gos reposa, cau repenjada en la seva part inferior; també s'accepta en forma de sabre. En moviment, porta la cua alegrement, però mai enroscada al llom. Està coberta d'abundant pèl suaument arrissat.

VI.- MEMBRES DAVANTERS

Aspecte: Les potes davanteres són fortes, segures, dretes i ben aplomades tant si es miren per davant com de costat.

Proporcions: La distància colze-creu és aproximadament igual a la del colze-terra.

Espatlla: Musculosa i forta, lleugerament obliqua.

Braç: Fort i musculós, amb els colzes paral·lels, ni tancats ni oberts, ben enganxats al cos.

Angle escàpulo-humeral: Aproximadament de 110°.

Avantbraç: Vertical, fort, molt adequat per al treball.

Angle humero-radial: Aproximadament de 135°.

Carp i metacarp: Segueixen la mateixa verticalitat que l'avantbraç, i són més aviats curts.

Peus: Ovalats, sotapeus negres i durs. Membranes interdigitals ben manifestes i cobertes d'abundants pèls. Ungles negres i fortes.

VII.- MEMBRES POSTERIORS

Aspecte: Forts, musculats i ben aplomats, donant sensació de potència i agilitat.

Cuixes: Llargues, amples i musculoses, amb ossos forts.

Angle coxo-femoral: Aproximadament de 120°.

Cames: D'os i músculs més aviat forts.

Angle fèmoro-tibial: Aproximadament de 120º.

Garrons: Més aviat baixos. Paral·lels i ben aplomats.

Angle del garró: Aproximadament de 140°.

Metatars: Més aviat curt, fort i vertical al terra.

Peus: Iguals als anteriors, però presenten un doble esperó amb os, d'inserció baixa i units entre ells amb el primer dit del peu mitjançant una membrana interdigital.

VIII.- MARXA

Suau, típica dels gossos de pastor. Només galopen en espais molt grans, la qual cosa fa que al "ring" la marxa típica sigui el trot curt, com fan tots els gossos amb esperons.

IX.- PELL

Més aviat gruixuda. Tensa en el cos i cap. Ben pigmentada.

X.- PÈL

Llarg, estirat o molt poc arrissat. Aspre. Abundant subpèl, sobretot al terç posterior. En el cap té barba, bigoti, tupé i sobrecelles que permeten veure els ulls. Cua ben proveïda de pèl, igual que les extremitats. Cal remarcar que quan muden el pèl succeeix un típic fenomen, ja que ho fa en dos temps. En el primer, es canvia el pèl de la meitat davantera del gos, i dóna la sensació que es tracta de dos mitjos gossos amb pèl diferent. En el segon temps, canvia la meitat posterior i torna a igualar-se.

XI.- COLOR

De lluny semblen monocroms, i poden presentar tonalitats més clares a les extremitats. Vistos d'aprop s'observa que la coloració vé donada per la barreja de pèls de diferents tonalitats: neula, terrós més o menys rogenc, gris, blanc i negre. Els colors bàsics que resulten de la barreja són:

Neula: En les seves tonalitats clara, mitjana i fosca.

Terra: Amb pèls de color terra, neula, blancs i negres. Amb tres tonalitats clara, mitjana i fosca.

Gris: Format per pèls blancs, grisos i negres, amb tonalitats que poden anar del gris-argent al gris-negre. Si domina el negre i només combina amb pèls blancs, dóna un negre amb aspecte de gebre.

També hi ha exemplars amb mescla de pèls negres, neula i terra rogenca que poden dominar en algunes parts, donant la sensació d'exemplars negre i foc.

No s'admeten les taques negres ni blanques. A vegades es toleren unes petites agrupacions de pèls blancs en forma d'estrella pectoral o en la part superior dels dits, que en cap cas no han d'anar acompanyades de l'ungla blanca.

XII.- DEFECTES

Greus: Cap pla o sense solc. Orelles en forma de rosa, mal implantades, amb el cartílag d'inserció fort, llargues o separades. Ulls clars. Manca de dos pre-molars. Lleuger prognatisme. Esquena ensellada. Membres o peus desviats. Alguna ungla blanca. Manca d'os en els esperons o esperó simple.

Eliminatoris: Manca de pigmentació en els llavis, nas, parpelles o paladar. Nas marró. Ulls blavosos. Taques blanques. Manca de més de dos pre-molars o de dues dents. Cua enrotllada sobre el llom. Manca d'esperons o de membranes interdigitals. Totes les ungles blanques. Més de 3 cm per excés o per defecte, sobre els límits de l'alçada. Cap amb aspecte de Pastor dels Pirineus o Briard. Prognatisme superior o inferior. Exemplars mascles monorquidis o criptorquidis.

CONSIDERACIONS SUPLEMENTÀRIES

En igualtat de condicions de qualitat, sempre es preferirà, en la classificació, els gossos sense cap mutilació (orelles, cua i ullals tallats per motius de treball). No es qualificaran els que presentin aquestes mutilacions si no són gossos de treball de pastura. Pel que fa al color, són desitjables i s'apreciaran les tonalitats ben pigmentades. En els mascles, els testicles han d'estar ben desenvolupats i abaixats en l'escrot.