INICI
 
L’estàndard oficial de la raça
Les directrius i puntualitzacions del Club
 
 
“Per acord unànime es defineixen els tres punts bàsics que s’han de valorar: CARÀCTER, FUNCIONALITAT I TIPISME. (2)
 
Expressivitat: Gos molt sobri, viu i intel·ligent, de mirada noble... És un gran vigilant. Ulls molt oberts, expressius, de mirada viva i intel·ligent.
 
Valorar la vivesa i expressió atenta de la raça. Penalitzar la inexpressivitat. (2)
Caràcter: Caràcter rústic i apreciable, molt devot del pastor i dels ramats que hom li confia, no s'apropa als desconeguts, per la qual cosa de vegades sembla esquerp.
Pot ser desconfiat, la qual cosa no s’ha de confondre amb tímid o desequilibrat. No ha de mossegar. (1)
De cara a judicis en ring, i pel que fa al caràcter, s’ha de tenir en compte que la nostra raça és de natural desconfiada, per la qual cosa els jutges no han d’establir contacte directament i de forma brusca, sinó a poc a poc i amb gestos suaus. Malgrat tot, si procedint d’aquesta manera el gos no es deixa tocar i es mostra agressiu, ha de ser desqualificat, tant en cadells com en joves o oberta. És molt important que el gos estigui sempre sota control del seu amo. (2)
Cap: Crani lleugerament més llarg que ample. Morro recte, més aviat curt, en forma de piràmide truncada i amb les arestes arrodonides.
Defecte eliminatori: Cap amb aspecte de Pastor dels Pirineus o Briard.
Controlar els cranis excessivament estrets, així com els musells estrets o punxeguts. (1)
Mossegada i premolars: Mossegada en tisora.
Defectes greus: Manca de dos pre-molars. Lleuger prognatisme. 
Defectes eliminatoris: Manca de més de dos pre-molars o de dues dents. Prognatisme superior o inferior.
Totalment eliminatori el prognatisme inferior o superior. Es tolera la mossegada en pinça, així com una dent superior retirada cap a enrera. La falta d’un premolar també està permesa, no concedint-se l’Excel·lent a partir de la falta de dos. (1)
No donar importància a la falta d’un premolar, considerant-se defecte greu si en són dos. (2)
Ulls: De color ambre fosc...
Defecte greu: Ulls clars.
 
Evitar els ulls excessivament clars. Tenir en compte que l’ideal és l’ambre fosc amb una petita tonalitat vermellosa. (1)
Orelles: D'inserció alta, triangulars, fines i acabades en punxa. Cartílag d'inserció suau i gens gruixut, pengen enganxades al cap. Relació d'amplada a llargada de 8 a 10. Mòbils.
Defecte greu: Orelles en forma de rosa, mal implantades, amb el cartílag d'inserció fort, llargues o separades.
 
Han de ser triangulars i flexibles, movibles, evitant les excessivament amples i de punta arrodonida, tipus Pointer. (1)
Valorar les fines i movibles, d’inserció més aviat alta, penalitzant les amples i d’inserció excessivament baixa. (2)
 
Cos: Lleugerament allargat... Línia dorsal recta, gens ni mica ensellat, amb una lleugera elevació a la gropa que sempre és igual, o lleugerament menys elevada que la creu. A cop d'ull pot semblar que és més alta la gropa a causa del pèl i subpèl que hi té.
Defecte greu: Esquena ensellada.
 
Penalitzar els troncs excessivament llargs, les espatlles encarpades i les gropes baixes, així com en les femelles les espatlles ensellades. (1)
Pit: Ample, ben desenvolupat que arriba a l'alçada dels colzes. Costellam arquejat, no pla, per a obtenir una bona capacitat de treball.
Ha de ser ample i ben desenvolupat, proporcionat al cos i talla de l’exemplar. Penalitzar els pits estrets. (1)
La costella ha de ser arquejada, no plana ni en forma de bóta. (2)
 
Cua: D'inserció més aviat baixa. Llarga (sobrepassant lleugerament el garró)... La cua, quan el gos reposa, cau repenjada en la seva part inferior; també s'accepta en forma de sabre. En moviment, porta la cua alegrement, però mai enroscada al llom. Està coberta d'abundant pèl suaument arrissat.
Defecte eliminatori: Cua enrotllada sobre el llom.
 
Evitar les cues enroscades (tipus afgà), tenint en compte així mateix que a vegades s’acompanyen d’espatlles encarpades. (1)
Penalitzar aquelles el seu “acodamiento distal” es veu transformat en rosca o les que tenen desviacions laterals. Si l’extrem arriba a tocar l’espatlla o gropa és eliminatori. (2)
 
Aploms i angulacions: Les potes davanteres són fortes, segures, dretes i ben aplomades tant si es miren per davant com de costat. El braç és fort i musculós, amb els colzes paral·lels, ni tancats ni oberts, ben enganxats al cos. Els garrons son més aviat baixos, paral·lels i ben aplomats. L’angle del garró és d’aproximadament de 140°. El metatars és més aviat curt, fort i vertical al terra.
Defecte greu: Membres o peus desviats.
 
Anteriors: ben aplomades, vigilant especialment que els peus no s’obrin cap a fora. Posteriors: evitar els posteriors estacats, o que ajuntin excessivament els garrons, obrint peus, tipus garró de vaca. (1)
Esperons: Un doble esperó amb os, d'inserció baixa i units entre ells amb el primer dit del peu mitjançant una membrana interdigital.
Defecte greu: Manca d'os en els esperons o esperó simple.
Defecte eliminatori: Manca d'esperons o de membranes interdigitals.
 
Han de ser dobles, essent perfectament vàlida l’existència d’algun sense ossificar.” (1)
Han de ser dobles i amb membranes, no s’admeten els senzills, no atorgant importància a l’existència d’algun sense ossificar, havent de predominar el concepte global del gos. (2)
 
Moviment: Marxa suau, típica dels gossos de pastor. Només galopen en espais molt grans, la qual cosa fa que al "ring" la marxa típica sigui el trot curt com fan tots els gossos amb esperons.
En tractar-se d’un gos funcional, ha de tenir un moviment molt fluid, evitant el decantament i l’ambladura. (1)
Pèl: Llarg, estirat o molt poc arrissat. Aspre. Abundant subpèl, sobretot al terç posterior. En el cap té barba, bigoti, tupé i sobrecelles que permeten veure els ulls. Cua ben proveïda de pèl, igual que les extremitats.
Ha de ser aspre i lleugerament ondulat, amb subpèl. Evitar el pèl excessivament arrissat o encrespat. Pelut, però sense excessos, no sent-ho fins el punt que l’excessiva quantitat de pèl difumini els trets. N’és important la qualitat. Penalitzar els exemplars als quals el pèl els tapi els ulls. (1)
Tenir en compte que la nostra raça té moments de muda, per la qual cosa ens hem de fixar més en la textura i qualitat del pèl que en la seva longitud. Atenció al pèl excessivament llis: la nostra raça té subpèl, i a vegades la seva absència s’expressa d’aquesta manera. (2)
 
Color i pigmentació: Són desitjables i s'apreciaran les tonalitats ben pigmentades. Les parpelles envoltades de negre. El nas sempre negre. Els llavis intensament pigmentats de negre. També és negre el paladar.
Defecte eliminatori: Manca de pigmentació en els llavis, nas, parpelles o paladar. Nas marró.
 
A igualtat de condicions potenciar els colors intensos. Els tons clars sempre han d’anar acompanyats de pinzellades carbonades en el cos, orelles i cua, essent penalitzable la seva absència. (1)
Potenciar els colors intensos acompanyats de bona pigmentació de trufa i mucoses. (2)
Prestar atenció a que la vora de les parpelles estigui pigmentat en negre, i que tant la trufa com els llavis siguin també d’aquest color. especial control en els exemplars grisos o terrossos, que sovint tenen baixa pigmentació de mucoses. (1)
Alçades: De 47 a 55 cm en els mascles i de 45 a 53 cm en les femelles.
DIMORFISME SEXUAL.- Des de fa alguns anys s’observa una marcada diferència de talla entre els mascles i les femelles que obtenen els primers llocs en exposicions. S’hauria de buscar que els exemplars tendissin a talles mitjanes dins del rang de l’estàndard. (2)
 
CONFIRMACIONS.- Als exemplars que presenten un pèl excessivament fi de cadell en ser confirmats a l’edat d’un any, se’ls hauria de recomanar la seva nova presentació passat mig any, per a verificar que l’esmentada qualitat anormal de pèl no sigui permanent, la qual cosa constituiria un defecte. (2)
CONTROL DE DISPLÀSIA DE MALUC.- El Club recomana radiografiar als exemplars destinats a la reproducció. Es pretén proposar a la R.S.C.E. que en un termini de dos o tres anys l’exemplar que opti a l’Excel·lent de Monogràfica hagi de presentar la seva radiografia de control de displàsia de maluc.” (2)
(1) Apunts presentats al 1er Simposi de Jutges d’Alacant del 28/2 a l’1/3/1998
(2) Dossier consensuat el 20/6/1998 i presentat pel Club en el marc de l’exposició de Múrcia del novembre de 1998
El Club del GAC
Estatuts
Junta Directiva
Programa 2007 - 2010
Comissiˇ de cria
Jutges especialistes
 
El Gos d'Atura CatalÓ
Hist˛ria
EstÓndard
Directrius del Club
CarÓcter del GAC
Treball amb GAC
Bibliografia
 
NotÝcies
Exposicions
Calendari General 2009
MonogrÓfica 2009
  Resultats exposicions
Resultats MonogrÓfiques
 
Campionat del Club
 Reglament
Exposicions puntuables
Classificaciˇ provisional
Campions del Club
 
Activitats internacionals del Gos d'Atura Català
Galeria d'exemplars
Criadors
La botiga del Club
Adreces d'interÚs
Fer-se'n soci
Contactar amb...
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
                                                               Club del Gos d'Atura CatalÓ   Apartat de correus 217    17820 Banyoles (Girona)   -   Fax: 972 59 78 45     e-mail: [email protected]