|
L’estàndard
oficial de la raça
|
Les
directrius i puntualitzacions del Club
|
|
|
“Per acord unànime
es defineixen els tres punts bàsics que s’han de valorar: CARÀCTER,
FUNCIONALITAT I TIPISME. (2)
|
|
Expressivitat:
Gos
molt sobri, viu i intel·ligent, de mirada noble... És un
gran vigilant. Ulls molt oberts, expressius, de mirada viva i intel·ligent.
|
Valorar
la vivesa i expressió atenta de la raça. Penalitzar la inexpressivitat.
(2)
|
|
Caràcter:
Caràcter
rústic i apreciable, molt devot del pastor i dels ramats que hom
li confia, no s'apropa als desconeguts, per la qual cosa de vegades sembla
esquerp.
|
Pot ser
desconfiat, la qual cosa no s’ha de confondre amb tímid o desequilibrat.
No ha de mossegar. (1)
De cara
a judicis en ring, i pel que fa al caràcter, s’ha de tenir en compte
que la nostra raça és de natural desconfiada, per la qual
cosa els jutges no han d’establir contacte directament i de forma brusca,
sinó a poc a poc i amb gestos suaus. Malgrat tot, si procedint d’aquesta
manera el gos no es deixa tocar i es mostra agressiu, ha de ser desqualificat,
tant en cadells com en joves o oberta. És molt important que el
gos estigui sempre sota control del seu amo. (2)
|
|
Cap:
Crani lleugerament més llarg que ample. Morro recte, més
aviat curt, en forma de piràmide truncada i amb les arestes arrodonides.
Defecte
eliminatori: Cap amb aspecte de Pastor dels Pirineus o Briard.
|
Controlar
els cranis excessivament estrets, així com els musells estrets o
punxeguts. (1)
|
|
Mossegada
i premolars: Mossegada en tisora.
Defectes
greus: Manca de dos pre-molars. Lleuger prognatisme.
Defectes
eliminatoris: Manca de més de dos pre-molars o de dues dents.
Prognatisme superior o inferior.
|
Totalment
eliminatori el prognatisme inferior o superior. Es tolera la mossegada
en pinça, així com una dent superior retirada cap a enrera.
La falta d’un premolar també està permesa, no concedint-se
l’Excel·lent a partir de la falta de dos. (1)
No donar
importància a la falta d’un premolar, considerant-se defecte greu
si en són dos. (2)
|
|
Ulls:
De
color ambre fosc...
Defecte
greu: Ulls clars.
|
Evitar
els ulls excessivament clars. Tenir en compte que l’ideal és l’ambre
fosc amb una petita tonalitat vermellosa. (1)
|
|
Orelles:
D'inserció alta, triangulars, fines i acabades en punxa. Cartílag
d'inserció suau i gens gruixut, pengen enganxades al cap. Relació
d'amplada a llargada de 8 a 10. Mòbils.
Defecte
greu: Orelles en forma de rosa, mal implantades, amb el cartílag
d'inserció fort, llargues o separades.
|
Han de
ser triangulars i flexibles, movibles, evitant les excessivament amples
i de punta arrodonida, tipus Pointer. (1)
Valorar
les fines i movibles, d’inserció més aviat alta, penalitzant
les amples i d’inserció excessivament baixa. (2)
|
|
Cos:
Lleugerament
allargat... Línia dorsal recta, gens ni mica ensellat, amb una lleugera
elevació a la gropa que sempre és igual, o lleugerament menys
elevada que la creu. A cop d'ull pot semblar que és més alta
la gropa a causa del pèl i subpèl que hi té.
Defecte
greu: Esquena ensellada.
|
Penalitzar
els troncs excessivament llargs, les espatlles encarpades i les
gropes baixes, així com en les femelles les espatlles ensellades.
(1)
|
|
Pit:
Ample, ben desenvolupat que arriba a l'alçada dels colzes. Costellam
arquejat, no pla, per a obtenir una bona capacitat de treball.
|
Ha de
ser ample i ben desenvolupat, proporcionat al cos i talla de l’exemplar.
Penalitzar els pits estrets. (1)
La costella
ha de ser arquejada, no plana ni en forma de bóta. (2)
|
|
Cua:
D'inserció més aviat baixa. Llarga (sobrepassant lleugerament
el garró)... La cua, quan el gos reposa, cau repenjada en la seva
part inferior; també s'accepta en forma de sabre. En moviment, porta
la cua alegrement, però mai enroscada al llom. Està coberta
d'abundant pèl suaument arrissat.
Defecte
eliminatori: Cua enrotllada sobre el llom.
|
Evitar
les cues enroscades (tipus afgà), tenint en compte així mateix
que a vegades s’acompanyen d’espatlles encarpades. (1)
Penalitzar
aquelles el seu “acodamiento distal” es veu transformat en rosca o les
que tenen desviacions laterals. Si l’extrem arriba a tocar l’espatlla o
gropa és eliminatori. (2)
|
|
Aploms
i angulacions: Les potes davanteres són fortes, segures,
dretes i ben aplomades tant si es miren per davant com de costat. El braç
és fort i musculós, amb els colzes paral·lels, ni
tancats ni oberts, ben enganxats al cos. Els garrons son més aviat
baixos, paral·lels i ben aplomats. L’angle del garró és
d’aproximadament de 140°. El metatars és més aviat curt,
fort i vertical al terra.
Defecte
greu: Membres o peus desviats.
|
Anteriors:
ben aplomades, vigilant especialment que els peus no s’obrin cap a fora.
Posteriors: evitar els posteriors estacats, o que ajuntin excessivament
els garrons, obrint peus, tipus garró de vaca. (1)
|
|
Esperons:
Un doble esperó amb os, d'inserció baixa i units entre ells
amb el primer dit del peu mitjançant una membrana interdigital.
Defecte
greu: Manca d'os en els esperons o esperó simple.
Defecte
eliminatori: Manca d'esperons o de membranes interdigitals.
|
Han de
ser dobles, essent perfectament vàlida l’existència d’algun
sense ossificar.” (1)
Han de
ser dobles i amb membranes, no s’admeten els senzills, no atorgant importància
a l’existència d’algun sense ossificar, havent de predominar el
concepte global del gos. (2)
|
|
Moviment:
Marxa suau, típica dels gossos de pastor. Només galopen en
espais molt grans, la qual cosa fa que al "ring" la marxa típica
sigui el trot curt com fan tots els gossos amb esperons.
|
En tractar-se
d’un gos funcional, ha de tenir un moviment molt fluid, evitant el decantament
i l’ambladura. (1)
|
|
Pèl:
Llarg, estirat o molt poc arrissat. Aspre. Abundant subpèl, sobretot
al terç posterior. En el cap té barba, bigoti, tupé
i sobrecelles que permeten veure els ulls. Cua ben proveïda de pèl,
igual que les extremitats.
|
Ha de
ser aspre i lleugerament ondulat, amb subpèl. Evitar el pèl
excessivament arrissat o encrespat. Pelut, però sense excessos,
no sent-ho fins el punt que l’excessiva quantitat de pèl difumini
els trets. N’és important la qualitat. Penalitzar els exemplars
als quals el pèl els tapi els ulls. (1)
Tenir
en compte que la nostra raça té moments de muda, per la qual
cosa ens hem de fixar més en la textura i qualitat del pèl
que en la seva longitud. Atenció al pèl excessivament llis:
la nostra raça té subpèl, i a vegades la seva absència
s’expressa d’aquesta manera. (2)
|
|
Color
i pigmentació: Són desitjables i s'apreciaran les
tonalitats ben pigmentades. Les parpelles envoltades de negre. El nas sempre
negre. Els llavis intensament pigmentats de negre. També és
negre el paladar.
Defecte
eliminatori: Manca de pigmentació en els llavis, nas, parpelles
o paladar. Nas marró.
|
A igualtat
de condicions potenciar els colors intensos. Els tons clars sempre han
d’anar acompanyats de pinzellades carbonades en el cos, orelles i cua,
essent penalitzable la seva absència. (1)
Potenciar
els colors intensos acompanyats de bona pigmentació de trufa i mucoses.
(2)
Prestar
atenció a que la vora de les parpelles estigui pigmentat en negre,
i que tant la trufa com els llavis siguin també d’aquest color.
especial control en els exemplars grisos o terrossos, que sovint tenen
baixa pigmentació de mucoses. (1)
|
|
Alçades:
De 47 a 55 cm en els mascles i de 45 a 53 cm en les femelles.
|
DIMORFISME
SEXUAL.- Des de fa alguns anys s’observa una marcada diferència
de talla entre els mascles i les femelles que obtenen els primers llocs
en exposicions. S’hauria de buscar que els exemplars tendissin a talles
mitjanes dins del rang de l’estàndard. (2)
|
|
|
CONFIRMACIONS.-
Als exemplars que presenten un pèl excessivament fi de cadell en
ser confirmats a l’edat d’un any, se’ls hauria de recomanar la seva nova
presentació passat mig any, per a verificar que l’esmentada qualitat
anormal de pèl no sigui permanent, la qual cosa constituiria un
defecte. (2)
CONTROL
DE DISPLÀSIA DE MALUC.- El Club recomana radiografiar als exemplars
destinats a la reproducció. Es pretén proposar a la R.S.C.E.
que en un termini de dos o tres anys l’exemplar que opti a l’Excel·lent
de Monogràfica hagi de presentar la seva radiografia de control
de displàsia de maluc.” (2)
|
|
(1)
Apunts presentats al 1er Simposi de Jutges d’Alacant del 28/2 a l’1/3/1998
(2)
Dossier consensuat el 20/6/1998 i presentat pel Club en el marc de l’exposició
de Múrcia del novembre de 1998
|
